La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ha fomentat la realització de l’Informe Desigualtat, bretxa salarial i de gènere a la Comunitat Valenciana 2006-2018. Impacte de la COVID-19. Aquest informe, desenvolupat per Beatriz Larraz, José Manuel Pavía i Encarnación Moyano, porta a cap una anàlisi profunda de la bretxa salarial i les desigualtats en el marc del repartiment de salaris a la Comunitat Valenciana. L’objectiu del mateix és posar en relleu els col·lectius més vulnerables i preveure el possible impacte de la COVID-19 sobre aquesta situació.

Així doncs, de la lectura d’aquest Informe s’extrau, en primer lloc, que amb relació al salari brut anual, la distància relativa entre la mitjana nacional i  la de la Comunitat Valenciana, s’ha reduït lleugerament pel que fa, tant als diversos col·lectius de la nostra comunitat autònoma, com per al cas concret de les dones, invertint així la tendència que venia donant-se des de 2006. En contraposició, aquesta distància ha augmentat en ambdós casos quan analitzem el salari per hora en els últims anys.

D’altra banda, la bretxa salarial anual ha viscut una reducció considerable des de l’any 2006 fins al 2018, per a situar-se en aquest últim en el 21,61%. Per la seua part la bretxa salarial per hora s’ha reduït lleument fins a igualar-se a la mitjana nacional, trobant-se actualment en un 10,3%. De l’anàlisi amb profunditat de la bretxa salarial anual s’ha arribat a la consideració que, aquesta bretxa augmenta progressivament amb l’edat i que, amb caràcter general, és major entre les dones en tots els nivells d’estudis, mantenint-se per damunt del nivell agregat a la Comunitat Valenciana. De la mateixa forma, superen la mitjana del 21,61% de la nostra comunitat autònoma els treballadors en llocs de treball no qualificat, seguit de prop pels treballadors en l’àmbit de la salut. Altres qüestions rellevants que s’extrauen d’aquest informe és que la bretxa salarial és dobla sobradament en els contractes indefinits respecte dels temporals, així com dels contractes amb jornada completa respecte als de jornada parcial. Seguint la mateixa inclinació, els llocs amb major responsabilitat compten amb una bretxa salarial major, de fins al 19,02%.

També observa l’Informe diferents condicionants, lligats a les característiques pròpies de l’empresa, que incideixen en la bretxa salarial. D’aquesta forma, apunten que la concentració salarial destaca en el sector de les activitats immobiliàries, artístiques i recreatives, en contraposició al sector de la construcció que compta amb un repartiment més equitatiu de la massa salarial. També és important remarcar que la concentració salarial, tant en termes globals, com femenins, masculins o de gènere, és més rellevant en les microempreses i xicotetes empreses, seguides de les grans empreses i, per últim, les mitjanes.

Quant a la consideració que du terme respecte a l’impacte de la COVID-19 en la bretxa salarial des de la perspectiva de gènere és important mencionar diverses qüestions. En primer lloc, es confirma la probabilitat que la crisi econòmica afecte de manera desigual a dones i homes, fent èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques públiques que contribuïsquen a l’eliminació de la bretxa salarial, així com al repartiment igualitari de les tasques de cures i domèstiques. S’afirma també a l’Informe que les dones predominen entre els treballadors mal pagats i que per tant, en molts casos el salari mínim redueix la bretxa salarial de gènere, erigint-se així com una de les línies a seguir.  Per la seua part, destaca també l’augment de la taxa d’atur femení, superior a l’augment de la taxa d’atur agregada. En el mateix sentit, cal mencionar que s’ha produït una reducció de la temporalitat en termes globals, mentre que la taxa de temporalitat femenina s’ha mantingut. Finalment, s’estableix la diferent incidència de la jornada parcial entre gèneres, del 27,4% en les dones i del 8,75% en els homes, com una de les possibles explicacions de la bretxa salarial entre gèneres.

📥 Pots descarregar-te l'informe complet ací

Lara Mira Murillo
Consultora Junior de Gobernanza Pública