Les dones i xiquetes del món rural són la base de la seguretat alimentària, creen comunitat, i fomenten el desenvolupament.

El 15 d’octubre és el Dia de la Dona Rural. Aquest es va establir al 2008 com a resultat de l’Assemblea General a la Resolució 62/136, en la qual és reconeix “la funció i contribució decisives de la dona rural –i indígena- en la promoció al desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i  erradicació de la pobresa”.

Des de l’Organització de les Nacions Unides, assenyalen que les dones rurals són un terç de la població mundial, que es tradueix en un 43% de mà d’obra al sector agrícola. La seua feina és essencial, ja que d’elles depèn que aplegue aigua al 80% de les llars sense aigua corrent. Malgrat la seua productivitat, les dades que presenta l’ONU Mujeres  ens mostren les carències que sofreixen aquestes dones.

La seua tasca té una enorme potencialitat de retorn, i malgrat tot, no es tradueix en millors condicions de vida, ja que aquestes dones i xiquetes es mantenen baix el llindar de la pobresa, sense una alfabetització garantida, amb accés limitat a la participació política, i amb risc de ser víctimes de violències com els matrimonis infantils de conveniència.

Si, a més, valorem els elements circumstancials que s’estan donant actualment com els efectes del canvi climàtic als recursos naturals, i la desestabilització de l’ordre econòmic com a conseqüència de la pandèmia de la CODIV-19, el resultat és una major desigualtat a les zones rurals. D’aquesta manera sofreixen les conseqüències directa i indirectament de manera simultània, com a treballadores del sector agrícola, i com a dones.

Tanmateix, són també les dones en qui recauen les cures, és a dir, totes aquelles comeses en relació amb la llar, els descendents, persones de la tercera edat que requereixen d’una atenció que històricament s’ha relegat al gènere femení. És el terra enganxós, la barrera invisible que suposa la responsabilitat sobre tasques i càrregues que històrica i culturalment s’han associat a les dones, i que són la causa d’obstaculitzar el desenvolupament de la seua carrera professional en igualtat de condicions que els homes.

Per totes aquestes raons, i perquè a la fi la contribució de les dones rurals al desenvolupament és inestimable, una de les mesures més efectives que planteja el canvi climàtic es abordar la desigualtat de gènere. Apoderar a les dones, donar-los el lloc que es correspon, per a que conten amb les eines per a respondre als entrebancs. Per a convertir-se en protagonistes fonamentals de la Història, sobre tot a l’eix climàtic per la seua acció necessària per a combatre’l.

Les dones rurals són la base de la resiliència, i hem de ficar les seues vides al centre i construir una societat feminista interseccional per acabar amb qualsevol tipus d’opressió.

_________________

Carla Borrás Ferragud

Consultora d’Igualtat a EQUÀLITAT, participació i igualtat