Hui, dia 12 de maig, es celebra el Dia Mundial de la Infermeria, un dia que ens serveix per a retre homenatge i reconeixement a totes aquelles persones que, amb un paper més invisibilitzat que els metges i les metgesses, són essencials per al funcionament de la sanitat i per a la protecció d’allò més important en la vida: la salut.
Aquesta commemoració anual és promoguda pel Consell Internacional d’Infermeria, i es celebra aquest dia per recordar el naixement de Florence Nightingale, considerada la precursora de la infermeria professional moderna. Amb ella com a exemple i referent, són moltes les dones que han seguit el seu camí per dedicar-se a la infermeria, malgrat ser, sovint, un treball invisibilitzat i menyspreat per la societat. Hui dia, per desgràcia, la infermeria s’ha convertit en una professió amb una orientació professional sexista, pressuposant que les dones han de ser les persones encarregades de les cures i de l’acompanyament de les persones dependents, deixant als homes el paper protagonista dels metges.
Per combatre una malaltia no sols calen medicines, sinó també cures i un suport psicològic de qualitat. És ací, en la tasca d’acompanyament i suport durant una malaltia, on el sector de la infermeria entra en joc. La instrucció, l’orientació i el seguiment dels tractaments mèdics; la cura, neteja i alimentació de persones grans i dependents, a més del mencionat suport psicològic són sols algunes de les tasques essencials que porten a terme professionals sanitaris.
Hui és el dia per reconéixer la importància d’una professió menyspreada i feminitzada que ha hagut de suportar continues retallades i que, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, s’ha vist colpejada i exigida com mai no havia passat.
En l’àmbit estatal hi ha una proporció de 488 infermeres i infermers per cada 100.000 habitants, pels 797 que hi ha en l’àmbit europeu, sent el país amb la dada més baixa de tot el continent just a Polònia, i convertint-se en un país exportador de talents joves que han d’emigrar per trobar feina a altres països. Açò, junt amb un increment de l’atur del 400% en els últims anys, ens obliguen a fer una reflexió, tant social com política, de la situació del sector.
Per a això, des d’EQUÀLITAT, volem aprofitar aquest dia per a retre homenatge a totes aquelles infermeres i infermers que dia rere dia dediquen la seua vida a cuidar de la resta, malgrat el poc reconeixement polític i social del què gaudeixen i de les condiciones de precarietat en les que treballen.
Des d’EQUÀLITAT també volem sumar-nos a la lluita per una igualtat i un equilibri real i efectiu entre ambdós sexes, apostant per la feminització del sector i les desigualtats existents.
Comunicació EQUÀLITAT