Nou Portal de Memòria Democràtica de la Genealitat Valenciana

“El 66% de les foses comunes de la Comunitat Valenciana ja s’han excavat i s’han trobat  restes de 2.166 víctimes”. Així és com Jose Ignacio Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social y Foment del Autogovern de la Generalitat Valenciana, ens introdueix en el nou Portal de Memòria de les Víctimes del Franquisme conformat per la Generalitat Valenciana a partir de l’entrada en vigor de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana.

És un fet important la qüestió sobre el record i l’honor a quins varen defendre l’autonomia política de la Comunitat Valenciana, darrer de la proclamació de la segona república espanyola, aquelles i aquells que lluitaren contra la dictadura per tal de defensar la democràcia i varen sofrir les represàlies del colp d’Estat i l’atemptat contra els drets fonamentals, així com els empresonaments, les morts i l’exili per gran part dels defensors de l’ordre constitucional i democràtic.

Cal destacar també que haurien de passar quaranta anys per tal que la democràcia espanyola reconeguera el franquisme com una dictadura. Apareix doncs, la llei modificada “Llei 20/2020, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica” on es varen concórrer resultats limitats, moderats i denominats com a “Cultura privatitzadora  de la memòria” reprovada per l’ONU.

És per tot el comentat, que a partir del 2019, la Generalitat Valenciana va començar la tasca d’elaboració i implementació del Portal de Memòria Històrica a la Comunitat Valenciana; mitjançant la Conselleria de Participació, Transparència i Cooperació i Qualitat Democràtica, per tal de garantir els drets i llibertats de tant de les persones mortes pel franquisme, com de les seues famílies i la societat en general, així com una ferramenta per tal de saber sobre el passat, ajudar a les generacions futures a conéixer el respecte cap als drets humans i la convivència democràtica en les nostres societats.

INSTRUMENTS DEL PORTAL:

Cercador de Víctimes:

Aquest primer instrument, conformat per l’article 5 de la Llei 14/2014 anteriorment esmentada, desenvolupa el cercador de víctimes de la Comunitat Valenciana. Aquest cercador ha estat desenvolupat per la normativa del Decret 1/2023, de 13 de gener, del Consell, on el seu capítol II: Articles 4 a 13, estableix la regulació del cens de víctimes de la guerra, la dictadura franquista i la transició a la Comunitat Valenciana.

El cercador està compost per:

• Un tutorial per tal de saber com cercar a les víctimes: compost pel “tutorial d’investigació històrica digital” amb un PowerPoint detallat on ens indica la forma precisa de cercar mitjançant les ferramentes electròniques institucionals (com l’hemeroteca nacional) als nostres avantpassats i la ferramenta “tutorial cerca PARES (Portal de Archivos Españoles)” composta per una explicació detallada de com buscar a les persones en aquest portal.
• Enllaços generals i per tipologia de víctimes: en aquest apartat trobem una mena d’enllaços de Plataformes, Grups, Associacions i llocs web caracteritzats per l’especialització en cerca, ajuda i informació sobre les víctimes, familiars i la recuperació de la memòria històrica.

• Víctimes del Cementeri d’Alacant: compost per un Arxiu amb totes les credencials de les persones víctimes del franquisme en el cementeri d’Alacant i la fosa en la qual estan. Així com la informació i el contacte de l’Associació de familiars represaliats pel franquisme en el Cementeri d’Alacant.

• Víctimes Cementeri Castelló: format per un Arxiu amb totes les credencials de les persones víctimes del franquisme en el cementeri de Castelló i la fosa en la qual es troben. Per altre costat, l’Associació del Grup per la recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

• Víctimes Cementeri de Paterna: amb tota la informació sobre les 2.238 persones afusellades injustament en Paterna, a més de la informació i el contacte de les diverses associacions en Paterna sobre les víctimes i els familiars de les diverses fosses de Paterna.

• Mapa de fosses de la Comunitat Valenciana: en aquesta secció, podem observar el principal mecanisme visual compost per un mapa cartogràfic interactiu, on pots punxar al territori on vols veure les fosses i les víctimes amb la localització, d’acord amb les dades disponibles, de totes les fosses comunes del nostre territori; durant la rereguarda republicana, durant la Dictadura, Combatents en la Guerra Civil i víctimes de bombardejos. Podem observar fins a un total de 541 fosses filtrades i visibles.

Llocs de la Memòria Democràtica. 

Trobem la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria històrica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, regulada en el TÍTOL III: Del dret a la memòria democràtica valenciana, en els articles 20 i 28 d’aquesta, on podem observar; els llocs i itineraris de la memòria democràtica, els procediments de la seua inscripció en el catàleg, de modificació i cancel.lació de la inscripció, i estableix els efectes de la inscripció, les obligacions que comporta a les persones propietàries, així com el règim jurídic de protecció i conservació  del lloc. Quedant establerts en últim terme, els llocs de memòria democràtica del nostre territori.

• Llocs itineraris de memòria democràtica valenciana: Com a eina clau on trobem el catàleg dels llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana establert en el (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana “Núm. 9270/ 03.02.2022”)

Trobem els llocs, dels quals els claus són:

1. “El Terrer”. Situat al terme municipal de Paterna, la seua anomenada “planimetria”, és a dir, la geolocalització i la proposta arquitectònica del lloc.
2. “Camp de Concentració d’Albatera”. Situada al terme municipal de San Isidro, amb la seua “planimetria” i la seva proposta per ser inclosa en l’itinerari.
3. “EL MEMORIAL”. Ubicat al cementeri de Paterna, per a les víctimes de la repressió de la dictadura franquista. Ací es pot observar, tant el conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament de Paterna per l’execució i obra del memorial, la proposta del projecte del memorial presentada per “l’Associació de familiars víctimes del franquisme y de les fosses comunes de Paterna i la seua proposta per a la inclusió en l’itinerari de memòria democràtica.
4. “Línia XYZ”. Caracteritzada per la informació i localització d’almenys 18 rutes que podem visitar per tal de conéixer la geografia i la història, la fitxa tècnica i els vestigis de les línies defensives del bàndol republicà durant la guerra civil, així com algunes del bàndol revoltat.

• Espais de memòria democràtica de la Comunitat Valenciana:

En aquest cas, podem trobar tota la informació de tots els espais per a la memòria democràtica que podem torbar al nostre territori, amb una diferenciació per províncies (Alacant, València i Castelló) on en cadascuna d’aquestes podem cercar el municipi on es troba, el tipus de memorial que és, la titularitat “privada o pública” i la seua descripció.

• Geografia del Terror: On es destaquen aquelles espais on el relat d’històries de por, dolor i extrema injustícia es fan insuportables, donada la seua quantitat i dramatisme. Sobre aquells espais cal destacar tant el Cementeri de Paterna i El Terrer; paredó de Paterna, caracteritzat per tenir el major nombre de víctimes del franquisme i el Camp de concentració d’Albatera (San Isidro, Alacant) com indica el seu nom, es va conformar com a camp de treball des del 24 d’octubre de 1937 fins al 28 de març de 1929. En ambdues localitzacions del nostre territori es varen produir greus atentats contra les llibertats i els drets fonamentals, així com empresonaments i assassinats.
• Patrimoni bèl.lic i civil relacionat amb la guerra civil:

En aquest cas, trobem en primer lloc un Visor Interactiu de Cartografia de la Comunitat Valenciana, on podem superposar per capes tant la indústria, cultura, hisenda, medi rural, patrimoni de la guerra civil, etc…

Per altre costat, en aquest apartat podem dirigir-se a la pàgina web de la Generalitat Valenciana del Patrimoni Valencià de la Guerra Civil. En aquesta pàgina web, podem observar tots els béns patrimonials de la guerra civil subdividits per diferents apartats:

1. Mostra de béns patrimonials de la Guerra Civil. (mapa cartogràfic)
2. Cartografia de béns patrimonials de la Guerra Civil. (mapa cartogràfic)
3. Metodologia i utilitats. (identificació, caracterització i localització del conjunt de béns)
4. Classificació. (Diferenciació segons siguen Centres Culturals i Polítics, Defensa Activa-Passiva, Espais de Detenció, Fàbriques d’armament i munició, Infraestructures logístiques, obra civil i sanitat civil i militar)
5. Altres béns de la Guerra Civil. (Altres béns recollits mitjançant treball de camp i documental)
6. I un espai de col·laboració. (Formularis per omplir per ajuntaments, entitats i investigadors i altres persones físiques)

• Vestigis franquistes.

En aquest 4t apartat podem observar i investigar tots els vestigis franquistes que sobreviuen de la Guerra Civil i la Dictadura franquista.

Hi va haver un acord de la comissió tècnica de la coordinació de data 15 de setembre de 2022, sobre la modificació del catàleg dels vestigis contraris a la Memòria Democràtica amb 3 Annexos diferenciats.

• Annex I: catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. (diferenciat per províncies)

• Annex II: relació d’elements contraris a la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes que han de ser retirats o eliminats al com que no han sigut retirats o eliminats voluntàriament. (diferenciat per províncies)

• Annex III: criteris generals d’actuació sobre els vestigis de la guerra civil i de la dictadura identificats en el catàleg. (amb la possibilitat de comunicar l’existència i localització de nous vestigis mitjançant correu electrònic.

Memorial Víctimes de Paterna.

Com ja hem pogut veure en els instruments i explicacions anteriors, el memorial de Paterna és en honor, pel record, i l’educació democràtica de tots els greus incidents que es varen patir durant la segona república i la dictadura franquista en aquesta població.

Com a punts a destacar sobre aquest Memorial trobem:

• El Conveni de Cooperació entre la Generalitat i l’Ajuntament de Paterna per a l’execució i manteniment de l’obra consistent en el MEMORIAL DE LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISITA DEL CEMENTERI DE PATERNA. FASE I, signat en data 14 de març de 2022.
• La Proposta del projecte de Memorial presentat per la Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes de Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna.
• Projecte bàsic i d’execució del Memorial de les víctimes del franquisme del Cementeri de Paterna. (amb el seu planograma)
• Proposta Itinerari memòria democràtica.

Dones i memòria.

En aquest important punt, podem accedir al “Museu Virtual de la Dona Combatent” on pots cercar tant la regió on combatia, com en la que va nàixer, així com la seua afiliació política, organització militar o el seu front. Per altre costat, però no menys valuós, podem cercar en aquesta ferramenta del Memorial de l’Associació de la Dona Antifeixista, una revista anomenada “Dona i Memòria” on podem trobar un munt d’informació sobre les dones, les filles i maternitats robades durant la guerra civil, així com, l’accés a la informació del Centre Documental de Memòria Històrica del Ministeri de Cultura i Esport.

Construint Memòria.

Parlem d’un projecte de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la GVA, basat a rendir homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi en la Comunitat Valenciana, com a forma de recordar i rendir honors a aquelles persones que varen lluitar contra la dictadura terrorista i a favor de les llibertats, els drets fonamentals i les democràcies.

Podem observar un munt d’homenatges en les diferents comarques i pobles arreu del nostre territori, aquestes cerimònies han comptat amb la presència de la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, a més dels familiars de les víctimes, entitats memorialistes i representants de les diferents corporacions municipals.

Per últim, també hem de recalcar sobre aquest projecte “Construint Memòria” els testimonis. Caracteritzats per la recuperació de memòria històrica a través de testimoniatges orals. Aquest projecte oral ha estat coordinat per Cristina Escrivà Moscardó, de l’Associació Cultural Institut Obrer. Són un conjunt d’entrevistes realitzades entre 2021 i 2022 sobre aspectes de la vida quotidiana durant la guerra, la repressió franquista; des de la cultura republicana a l’exili interior i exterior, la lluita clandestina i les conseqüències de la derrota. En aquest apartat trobem fins a 45 entrevistes a diferent gent que va viure alguna part i en diferent perspectiva aquesta guerra civil i les seues conseqüències.

Com a conclusió, i després d’haver estudiat la nova ferramenta implementada per la Generalitat Valenciana, la seua introducció a les ferramentes en línia, i haver esmentat els diferents tipus d’instruments més rellevants en l’interior d’aquesta política; podem destacar tant els cercadors de víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista, com els mapes de les fosses comuns en territori valencià, aquells llocs de memòria democràtica caracteritzats per poder conéixer el relleu i la història en diversos territoris i per últim, les dones i la memòria i els diferents memorials, cerimònies i reconeixement públic de les víctimes d’aquesta tragèdia. Cal destacar la importància de continuar en aquests tipus de polítiques, encarades a saber la nostra pròpia història per tal d’educar a les generacions presents i futures sobre la importància de respectar els valors democràtics i promulgar una consciència de respecte comú en la nostra societat, per tal de preservar i enfortir la nostra democràcia i la seua legitimitat.

BIBLIOGRAFIA:

Comunitat Valenciana. Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana.(2017), DOGV núm. 8168 de 23 de desembre.

Espanya. Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica. Boletín Oficial del Estado. (2022), núm. 267, p.p. 145802 a 145819.

Generalitat Valenciana (2023). Memòria Democràtica. Disponible en: https://participacio.gva.es/es/web/memoria  [2 de febrer 2023]

__________________

Carlos Sala Ivars, consultor junior a EQUÀLITAT