El 30 de març és el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, un dia necessari per a visibilitzar a les dones que realitzen les tasques domèstiques, ja siga de manera remunerada o no, i per ficar al centre de nou com som les dones a les que el sistema capitalista i patriarcal ens aboca a una major discriminació i precarització laboral.

Hem d’entendre que partim d’un marc on el sistema patriarcal adjudica rols de gènere a les dones, que quedem sotmeses a l’àmbit privat, a la llar i les cures, tasques que contribueixen a la riquesa dels Estats però que ni tan sols es valoren al PIB[1], malgrat ser un treball tant o més productiu que altres per tractar-se de l’eix essencial al que s’erigeix el sistema.

Volem posar en valor la importància de les cures per a crear una vertadera societat igualitària i diversa. Perquè, com afirmava Yolanda Besteiro – Presidenta de la Federació de Mujeres Progresistas- a una ponència que vaig tenir el plaer d’assistir[2], “les cures i l’ocupació són les dos cares de la mateixa moneda”. No obstant això, es tracta d’un treball molt precaritzat, on troben que: o aquelles persones que tenen els recursos necessaris i poden exercir legalment estan sotmeses al règim especial de la Seguretat Social, que no aporta grans beneficis si s’han de fer càrrec de la seua cotització[3]; o que ho realitzen dins del marc de l’economia submergida, on es troba la majoria.

En aquest últim cas troben una sèrie de discriminacions conseqüència directa de la mateixa com són: no tindre un contracte que demostre que està treballant i, per tant, no poder accedir a les ajudes específiques originades per la situació d’emergència sanitària que els ha impedit treballar; a més, es troben sotmeses a situacions d’assetjament i/o jornades i ritmes de treball molt elevats, sense cap protecció. I en tot, obtenim una tendència cap a la perpetuació de la feminització de la pobresa.

L’economia de cures té un valor afegit pel component emocional i afectiu que inclouen les tasques domèstiques, l’alimentació, la neteja, la cura de persones grans i menudes amb dependència i/o diversitat funcional o social… No volem renunciar a aquestes cures, perquè són essencials per garantir que les necessitats bàsiques estiguen cobertes, volem visibilitzar i reivindicar que s’atorgue el valor que li correspon, ja que en més del 90% del casos es realitza de manera gratuïta, precària i de càrrec de les dones, la majoria d’elles migrades.

El sistema de cures actual, sense regulació i sostingut pels rols de gènere tradicionals masclistes, són la base de la desigualtat, però una adequada economia de cures és la vertadera solució per avançar en una corresponsabilitat efectiva i la consecució d’una societat igualitària.

Perquè si les dones ens aturem, s’atura el món! 

[1] No es realtizen estudis i diagnòstics oficials de l’impacte al PIB, com si ocorre amb la prostitució (al 2018 l’INE estimava que la prostitució aportava el 0,35% del PIB, és a dir, una xifra propera a 4.100 milions d’euros.

[2] Organitzada per L’Ajuntament de Picanya dins de les activitats al voltant del 8M de 2021.

[3] Quan la persona treballadora està contractada menys de 60 hores per llar, la persona que requereix els serveis no està obligada a donar d’alta en la SS, i s’ha de fer càrrec la treballadora.

_________________

Carla Borrás Ferragud
Consultora d’Igualtat en EQUÀLITAT, participació i igualtat