Segons Save The Children, el 25% de les xiquetes i xiquets del territori espanyol han sigut víctimes de maltractament. La violència i el maltractament infantil és un fenomen problemàtic que continua vigent a les nostres societats i que té profundes conseqüències físiques, i sobretot psicològiques, en el desenvolupament de la població més menuda.

Tot i això, en el marc d’unes societats democràtiques caracteritzades per una tendència ascendent de sensibilització davant els col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat dels seus drets, l’atenció i la protecció de la infància i l’adolescència continuen sent una gran assignatura pendent a la que els poders públics han sigut incapaços de donar respostes eficaces. És més, es tracta d’una problemàtica invisibilitzada, i ni tan sols el 10% dels casos de maltractament infantil han sigut denunciats.

En aquesta línia, el passat dijous 15 d’abril s’aprovava al Congrés dels diputats la primera llei de protecció a la infància front a la violència. Una iniciativa ambiciosa que tractarà de protegir la integritat física, psicològica i moral de la població menor amb la finalitat de preservar un dret fonamental com és el de tindre una vida segura i lliure de violència.

El projecte de llei, que ha estat aprovat per una amplia majoria (268 vots a favor, 57 en contra i 16 abstencions), incorpora una sèrie de mesures que afectaran de forma transversal a l’educació i la sanitat, així com als àmbits judicial, dels serveis socials o les forces de seguretat de l’Estat.

Entre les diferents mesures incloses, podem destacar un important canvi en el termini de prescripció dels delictes greus contra menors, el qual no s’iniciarà fins que la víctima haja complit els 35 anys, i no 18, com a l’actualitat. Una mesura que permetrà a la víctima tindre més temps per processar el maltractament i decidir donar el pas de realitzar la denuncia.

Per altra banda, s’inclou a la legislació l’obligatorietat de denunciar, per part de tota la ciutadania, qualsevol cas o indici de violència infantil a les autoritats públiques amb la finalitat de que el problema deixe de estar invisibilitzat. A més, els i les menors de 14 anys sols hauran de fer una sola declaració, com a mesura preventiva de la revictimització i sentiments de culpa o traumes que soles derivar de la pressió i les tensions pròpies del procés judicial.

Per altra banda, es crearan unitats especialitzades en la matèria a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, així com es fomentarà la formació de jutjats i fiscals per tal de que estiguen capacitats en violència contra la infància i l’adolescència.

Un altre aspecte fonamental d’aquesta nova llei és l’adopció de la perspectiva de gènere i la conseqüent inclusió de mesures destinades a protegir a la infància i l’adolescència en les situacions de violència de gènere a l’àmbit familiar. Així, s’elimina la possibilitat de guarda conjunta i es suspendrà el règim de visites en els casos en els que els i les menors hagen sofrit o conviscut amb la violència. En aquesta línia, es prohibeix l’aplicació del conegut com a “Síndrome d’Alineació Parental”, una teoria sense base científica que és utilitzada per famílies en processos de separació com a mecanisme de violència instrumental cap a la part progenitora a través de les filles i els fills.

Finalment, s’implementaran protocols d’educació afectiva-sexual a totes les etapes educatives on s’inclourà l’educació en la tolerància i el respecte a la dignitat i els drets de les persones, la igualtat de gènere, la diversitat familiar i l’educació alimentària i nutricional. Es tracta d’una mesura encaminada a complementar l’educació existent i pal·liar les carències d’aquesta en aspectes tant importants per al desenvolupament de la vida de les persones menors com les mencionades.

Amb tot, la primera Llei de Protecció a la Infància i l’Adolescència front a la Violència és resultat d’un gran esforç col·lectiu per fer front a una problemàtica social que porta massa anys menyscabant la qualitat i les garanties democràtiques de la nostra societat. A partir d’ara, s’inicia un nou camí cap a l’erradicació de la violència infantil i juvenil, el que resulta un projecte ambiciós, tot i això, ara es donaran unes condicions jurídiques més propicies i que oferiran mecanismes per a la protecció de la població menor.

La nova llei juga un paper clau que marcarà el desenvolupament i la qualitat de vida de la infància i l’adolescència. A més, es configura com una iniciativa estrictament vinculada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, ja que incorpora una visió de futur que situa el benestar de la població infantil i juvenil al centre de l’agenda. És per això que, serà crucial que les forces polítiques i les diferents parts actrius implicades en el procés puguen convergir en el consens i la col·laboració, deixant a banda les confrontacions i els interessos partidistes i avantposant les necessitats de la població.

_______________

🤓Andreu Francés Llin

📍Consultor júnior a EQUÀLITAT, participació i igualtat