fbpx

Crónica de la Trobada Provincial de Govern Obert de Benissa

Actualidad, Benissa, eventos, Gobierno abierto

El passat matí del dijous 2 de juny es va celebrar en l’Espai Cultural “Cases del Batlle” la Trobada Provincial de Govern Obert de Benissa. Es tracta d’un esdeveniment que va ser organitzat per l’Ajuntament de Benissa, amb la col·laboració d’EQUÀLITAT, participació i igualtat, amb la finalitat de compartir coneixements i experiències sobre participació ciutadana i col·laboració entre ens públiques i privades.

Aquesta jornada, realitzada dins del I Pla d’Acció de Govern Obert de Benissa 2021-2024, va comptar amb l’assistència de representants de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, de la Diputació d’Alacant, de diferents consistoris i de l’àmbit acadèmic alacantí com són la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH).

L’esdeveniment va iniciar amb la taula d’inauguració, en la qual el director executiu d’EQUÀLITAT, participació i igualtat, José Luis Sahuquillo va realitzar una breu introducció sobre l’esdeveniment, citant l’objectiu d’aprendre i sumar amb la participació de les persones ponents i assistents a l’esdeveniment. Després d’això, li va donar el torn de paraula al diputat de Doctor Esquerdo i Família de la Diputació d’Alacant i antic alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló. El qual, després d’agrair la invitació i organització de l’esdeveniment a l’Ajuntament, així com l’assistència del públic i ponents, va assenyalar la importància que té apostar pel desenvolupament del Govern Obert, especialment des dels ajuntaments perquè són les entitats més pròximes i obertes per a la ciutadania.

Acabat el torn del diputat, va parlar Rosa Lucía Pino García, regidora de Cultura, Participació Ciutadana, Persones Majors, Teixit Associatiu, Documentació i Espais Culturals a l’Ajuntament de Benissa, responsable principal de la jornada. La regidora va dedicar unes paraules d’agraïment a les persones presents abans de posar el valor del govern local per a aconseguir una Benissa renovada i participativa, que li atorga a la col·laboració activa de la ciutadania el pes que mereix, sent la trobada un espai d’intercanvi d’idees que augurava que seria enriquidor per a cada assistent.

Una vegada acabada la intervenció de la regidora de Benissa va arribar el torn del representant de la Generalitat Valenciana, el secretari autonòmic de Participació i Transparència en la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Antoni Llorente Ferreres. El secretari va posar en valor la presencialitat d’un esdeveniment d’aquestes característiques després de la situació pandèmica viscuda durant els últims anys. És important avançar en aquesta matèria en aquesta època de desconfiança generalitzada i crisis de representativitat. S’enorgulleix de la labor realitzada des de la Conselleria, citant que la Comunitat Valenciana va ser la primera autonomia a realitzar pressupostos participatius. La transparència i la participació sol ser la part més perjudicada dels ens locals per falta de recursos i per prioritats, i per això considera essencial que es continue per la mateixa senda, per a així, amb l’esforç conjunt d’Ajuntaments, societat civil i ciutadania continuar progressant.

L’últim torn d’aquesta taula inaugural el va tindre l’alcalde de Benissa, Arturo Poquet Ribes. Així, va aprofitar els seus minuts per a ressaltar el progrés realitzat pel municipi en aquesta matèria, sentint-se orgullós que Benissa fora amfitriona d’aquest espai de reflexió i debat sobre el Govern Obert. Així, després de la crisi sanitària i les seues imprevistes conseqüències, els consistoris han hagut de fer front a nous desafiaments per a combatre els efectes de la COVID en les realitats socials dels diferents municipis. Per això, en aquesta etapa de crisi de legitimitat i representativitat de les institucions públiques, és fonamental fer a la ciutadania cada vegada més partícip de la presa de decisions. Per tot això, va destacar la bona labor exercida durant el seu mandat per a millorar la col·laboració i diàleg entre Ajuntament i veïnat, i va esperar que l’esdeveniment poguera ser beneficiós i productiu per a totes les persones assistents a la Trobada.

Una vegada finalitzada la taula d’inauguració, es va donar pas a la conferència inaugural de la jornada realitzada pel professor titular de Ciència Política i de l’Administració i director de DEMOGOB de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Enrique Conejero Paz titulada “Govern Obert en època postpandèmica”. La regidora Rosa Lucía Pino va ser l’encarregada de presentar al ponent citant la seua alta experiència en aquest terreny, aprofitant la situació per a donar-li l’enhorabona pel seu nou càrrec en la Universitat. Després de les amables paraules dedicades per la regidora, el professor Conejero va iniciar la seua conferència. Va destacar que són moments difícils per a la ciutadania, comparant la situació pandèmica a la viscuda després dels successos del 11S per la retallada en drets. Això, sumat a les prèvies crisis de representativitat i de confiança de la ciutadania (citant dades tant de l’INE com de l’Eurobaròmetre de 2021), provoca la necessitat de fer canvis en el funcionament de la política per a integrar al conjunt de la ciutadania en l’àmbit públic. Aquesta aspiració de combinar aspectes de la democràcia liberal amb la democràcia directa requereix de dos canvis essencials. Primer, un canvi cultural de la ciutadania que exigisca als seus representants que duguen a terme les actuacions necessàries, partint des d’una visió crítica i participativa, que permeta fer una rendició de comptes adequada del seu treball, la qual cosa aconseguirà millorar l’actuació pública. I segon, la pròpia administració pública ha de ser protagonista i liderar aquest canvi de paradigma, realitzant els avanços necessaris per a complir amb els objectius esperats, arribant a citar el docent algunes de les mesures dutes a terme per la mateixa Generalitat Valenciana com el camí a seguir per part de les institucions (per exemple el Pla Vega Renhace del Consell per a restaurar les infraestructures hidràuliques de la Vega Baixa). Per a aconseguir els objectius, tota administració pública ha de ser diversa (integrar lògiques de funcionament diferents, que siga representativa), intel·ligent (entendre i manejar la complexitat), estratègica (fer que les coses passen), col·laborativa (sense monopoli en la creació de valor públic), innovadora (anticipar, trencar inèrcies, tolerar errors malgrat la complexitat per a fer-ho), rigorosa (gestionar informació, basar-se en evidències, aprendre), connectada (operar sobre una base global, digital i en temps real) i permeable (oberta, comunicativa i transparent).

Finalment, destaca que, malgrat els avanços viscuts en els últims anys en diverses administracions, considera que unes certes eines implementades no estan tenint l’ús adequat. Així, cita el paper d’uns certs portals de transparència locals que s’usen per a “pujar els currículums dels representants” i poc més, la qual cosa va assenyalar posteriorment una persona des del públic com a cert per al seu propi municipi.

Després de la destacada conferència del professor Conejero, li seguiria la Mesa de Bones Pràctiques en matèria de Govern Obert. Aquesta taula, moderada pel consultor de Govern Obert en EQUÀLITAT, participació i igualtat, Jorge Torres Estiguín, va comptar amb dos ponents representants d’altres Ajuntaments per a narrar quins han sigut les seues experiències a l’hora de posar en marxa mesures en l’àmbit de la participació. El primer ponent a parlar va ser el regidor de Modernització d’Administracions a l’Ajuntament de Los Montesinos, Alejandro Espí Hernández. Va voler començar felicitant a Enrique Conejero per la seua exposició, aclarint la diferència entre l’ideal i la realitat, en deixar clar que no tot ens local pot posar en marxa totes les mesures necessàries i desitjades per la falta de recursos (coincidint així amb l’anàlisi del docent de la UMH). Així, posa d’exemple al seu propi consistori i la seua pròpia labor, que s’exerceix amb escassetat de personal tècnic i de pressupost que impedeix dur a terme les polítiques ambicioses que lideren aqueix necessari canvi de paradigma en l’actuació pública. Encara així, l’Ajuntament de Los Montesinos sí ha evolucionat al llarg de l’últim mandat per a introduir gran diversitat de mesures que impliquen cada vegada més a la ciutadania.

D’aquesta manera, destaca la realització de processos participatius per a identificar la realitat del municipi i les seues necessitats a l’hora de poder executar en el seu municipi la coneguda Agenda 2030. A això cal afegir-li la posada en marxa d’un Codi Ètic en el propi consistori, la realització de tallers participatius amb la ciutadania, així com la realització d’enquestes sobre les festes i a la població jove per a fomentar la seua participació i identificar amb major facilitat els seus interessos i preocupacions. Davant aquestes actuacions, el regidor remarca dues labors realitzades pel seu Ajuntament com a vitals perquè s’aconseguisquen els seus destacats progressos. La primera és teixir una relació amb el teixit associatiu del municipi, per a fer-los partícips en tota posada en marxa de projectes i accions (cita l’exemple del diàleg amb el corresponent Hospital de Torrevieja). La proximitat de l’Ajuntament amb les associacions pot resultar fonamental per a evolucionar i fomentar aqueix creixement col·laboratiu. I la segona labor ha de ser l’ús de les xarxes socials, perquè permeten oferir-li a la ciutadania la informació corresponent, a més servint també com un possible mecanisme de rendició de comptes. A més, la presentació de les dades en les xarxes socials pot resultar més reeixida que la seua presentació en el portal de transparència, que tindrà una difusió bastant més reduïda en un municipi com Los Montesinos. Per a finalitzar la seua intervenció va voler assenyalar que, per a poder executar més mesures, són necessàries més eines i recursos.

Després d’Alejandro Espí, va ser el torn de la regidora de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Crevillent, Ana Vanessa Mas González. Va agrair la realització d’un esdeveniment d’aquest tipus per a compartir experiències i coneixements, per a així créixer tots els municipis a través d’aquestes actuacions col·laboratives. Destaca que quan va arribar al seu lloc en la regidoria, el càrrec realitzava escasses funcions, sent necessari desenvolupar al llarg del seu trajecte en el consistori una sèrie d’actuacions perquè Crevillent poguera millorar en matèria de Govern Obert. Per a aconseguir-ho, és important creure en el projecte i donar-li a la ciutadania el pes que mereix. Així, va assenyalar que considera la participació ciutadana com el futur, l’eina per a créixer de manera col·laborativa. Des del seu consistori s’han realitzat diferents actuacions per a avançar en aquesta matèria: els primers pressupostos participatius del municipi, els processos participatius per al desenvolupament de Plans municipals com el I Pla Jove o el Pla LGTBI, formacions per a associacions per a fomentar la participació i el diàleg del teixit associatiu de la localitat…

Perquè els progressos siguen fidels a les necessitats de la seua població, és necessari incloure en la presa de decisions a la totalitat del veïnat, posant l’accent en el treball realitzat del seu consistori en aquest àmbit amb les pedanies i la joventut. Finalment, es va sumar a la necessitat de recursos i eines per als governs locals descrita pel regidor Espí, i va reconéixer l’alt valor que posseeix l’avaluació del treball públic, per a així detectar millor els errors i les mancances, la qual cosa facilita el progrés del municipi.

Aquesta Mesa en principi anava a comptar amb l’assistència de la regidora de Participació Ciutadana, Transparència i Responsabilitat Social de l’Ajuntament d’Elx, Purificación María Vives Pérez i el regidor de Transparència i Participació Ciutadana a l’Ajuntament de la Nucia, Pepe Cano Gallego, que no van poder acudir a última hora per motius personals. Des de l’organització se’ls va agrair la seua acceptació inicial i es va enviar un missatge d’ànim, esperant que es puga comptar amb la seua desitjada assistència per a futures ocasions.

Finalitzada les enriquidores xarrades de les regidories citades, es va donar inici a la segona Mesa: “El Govern Obert concebut des de l’Acadèmia”, la qual va ser moderada per Alba Folgado Sánchez, consultora de Governança Pública en EQUÀLITAT, participació i igualtat. Aquesta part de la jornada va recollir les aportacions de personal docent universitari, en la qual les persones ponents van decidir aportar la seua visió sobre la matèria des del seu àmbit de formació.

El primer ponent de la taula va ser el doctor en Dret i professor de Dret Administratiu en la Universitat d’Alacant (UA), Josep Ochoa Monzó. El professor va realitzar una completa revisió normativa dels avanços en el territori nacional, autonòmic i local en aquesta matèria. Va considerar que amb el pas del temps s’ha produït un canvi cultural que ha derivat en la necessitat d’un canvi de paradigma de les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania, que s’ha reflectit en l’evolució normativa de la dècada passada: la Llei 2/2011, d’Economia Sostenible; la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern; la Llei 18/2018, per al foment de la responsabilitat social; la Llei 2/2015, de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana; la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de Transparència i Bon Govern de la Generalitat Valenciana…

Així, la intervenció va permetre veure d’una forma dinàmica i breu aquesta evolució normativa en la matèria, a la qual el ponent va afegir la seua valoració sobre mecanismes d’utilitat per a aconseguir la diversitat d’objectius marcats en la legislació indicada (com són els portals de transparència, els codis ètics o el control dels lobbies). Així i tot, conclou que, malgrat avançar clarament durant els últims anys, aquest sector segueix sense tindre el pes que hauria de posseir en nivell de prioritat i de recursos, sent encara més alarmant en l’àmbit local.

El següent ponent va ser el director del Departament de Ciències Socials i Humanes en la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), José Alberto García-Avilés. Durant el seu temps d’intervenció va decidir narrar els avanços en Govern Obert aconseguits des del seu propi departament universitari al llarg dels seus set anys de mandat. Així, cita com han aconseguit créixer en aquest sector a partir del seu enfocament en els tres principis del Govern Obert: participació, transparència i col·laboració. En matèria de participació va citar la necessitat de generar una cultura participativa entre el propi personal docent, la qual cosa ha sigut necessari per a poder progressar en aquest àmbit. Així, va presumir de la posada en comú d’experiències i projectes realitzats per cada docent per a ajudar i aportar noves idees a la resta del professorat, de la introducció d’enquestes a l’estudiantat perquè expressen la seua opinió i valoració de la docència universitària, i l’elaboració de pressupostos amb la participació conjunta del departament. En matèria de transparència, el departament realitza fòrums on s’adonen de les decisions, es comparteixen i fins i tot es voten les decisions a prendre, entre elles el Pressupost anual, amb un previ balanç de la gestió anual. I en matèria de col·laboració, va narrar la destacada col·laboració entre docents per a poder garantir el funcionament de les classes durant el període de confinament de l’any 2020.

Després de finalitzar el director García-Avilés, la següent va ser Concepción Torres Díaz, doctora en Dret i professora de Dret Constitucional en la Universitat d’Alacant (UA), que va aportar la seua visió de la matèria des d’un enfocament constitucional. Així, sumant el seu treball al realitzat prèviament pel professor Ochoa, destaca el valor que se li concedeix a la participació ciutadana en la pròpia Constitució, sent aquesta tant un principi d’actuació pública (d’acord amb l’article 9.2), com un dret per al conjunt de la ciutadania (tal com es reflecteix en l’article 23). A més, va assenyalar que és vital la incorporació progressiva dels òrgans constitucionals i de rellevància constitucional a l’àmbit subjectiu i va citar alguns dels reptes futurs que ha d’afrontar l’Administració; les disfuncions detectades amb motiu de la pandèmia, l’apagada informativa, així com la garantia dels principis i tuteles que sustenten el Govern Obert.

L’últim ponent va ser Félix Arias Robles, coordinador de l’Àrea per al Grau en Periodisme i subdirector del Màster en Innovació en Periodisme (MIP) en la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH). El docent va dedicar el temps de la seua exposició a tractar el tema de la transparència en el món del periodisme del qual és expert. Es tracta d’un sector amb un valor especial, ja que serveix de vincle entre els poders públics i la ciutadania a partir de la seua labor d’informació i investigació, que faciliten la rendició de comptes del seu treball. El ponent va donar la seua visió de la transparència en el periodisme des de tres punts de vista. El primer, la transparència de les institucions. En la labor del periodisme entra conéixer de quins documents públics disposen i amb quines dades obertes poden treballar. Aprofitar aquesta informació que proporciona (o ha de proporcionar) l’administració és essencial per a aconseguir els objectius de la professió. El segon, la transparència en els mitjans de comunicació. Els mitjans, en aquesta mena d’exercici, acaben publicant els seus comptes o posen cara als seus treballadors. A més, els mitjans cada vegada més destaquen els seus propis valors i mètodes. I el tercer, la transparència del propi periodista en la seua labor, citant la rellevància que ha de tindre l’explicació de la metodologia, tant per a ser més transparent amb el seu treball, com per a donar detall de com s’ha treballat per a així millorar de cara a investigacions futures. Finalment, destaca la rellevància de reconéixer errors per a així progressar en les seues labors.

Després del tancament d’aquesta última taula, realitzen la cloenda la regidora Rosa Lucía Pino, acompanyada del director executiu de EQUÀLITAT, participació i igualtat, José Luis Sahuquillo. En aquest tancament es va tornar a agrair la presència de les persones assistents, així com la labor realitzada per cadascuna de les persones ponents, que amb el seu treball, van aconseguir que l’esdeveniment fora un èxit.

________________________________

Daniel Merín Fernández
Consultor de Governaça Pública a EQUÀLITAT

 

 

 

 

 

 

Teléfonos: 963 110 266 / 617 459 822
Email: info@equalitat.es

C/Mare de Déu de la Cabeça 42, pta 6 y 12
46014 – València 

¡Síguenos en redes sociales!