Crònica de la VII Trobada de Ciutats per la Mobilitat Sostenible

El passat dijous, 2 de febrer va tenir lloc a Valladolid la setena trobada de Ciutats per a la Seguretat Vial i Mobilitat Sostenible de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que baix el lema “entre tots sumem ciutats saludables” reuní a personalitats expertes i autoritats administratives per exposar el debat acutal referent a la connexió entre una sostenibilitat ambiental a les ciutats i la seguretat vial.

L’acte fou inaugurat per l’alcalde de Valladolid, Óscar Puente; Carlos Daniel Díaz, secretari de la FEMP; Maria José Rallo, secretaria general de transports i mobilitat; i Pere Navarro, director general de Tràfic.

Puente va posar de manifest la importància de la mobilitat com a dret fonamental de la ciutadania i el desenvolupament de mesures redistributives de l’espai urbà per a eliminar la desigualtat que comporta gaudir o no d’un accés ràpid als mitjans de transport. Entre elles, remarcà el foment d’ús del transport públic així com l’ús de bicicletes, mentre que manifestà un posicionament reticent a l’ús dels patinets elèctrics, al ser un mitjà de transport personal no compatible amb la mobilitat sostenible, i per tant, incompatible amb la búsqueda d’igualtat que es pretén.

Seguint amb la línia del redisseny de l’espai urbà plantejada per l’alcalde Óscar Puente, el professor de psicologia social David Lois, donà a conèixer la importància i la influència que exerceix sobre el comportament i la salut de la població la distribució d’una ciutat.

Així doncs, proposà una “naturalització” de les zones urbanes en detriment de la gentrificació que permitisca una restauració psicològica dels individus a través de la protecció front al soroll, la pol·lució, les emissions de gasos. Accentuà la divergència entre zones atenent a la classe social que habita aquestes i com afecta de manera desigual segons en quin punt geogràfic de la ciutat es trobe la població, destacant que els barris de menor renta són qui sofreixen amb major proporció els efectes negatius. A més, exposà la necessitat d’una bona connexió entre destins dins de la ciutat, ja que d’aquesta manera es facilitaria el contacte social.

Respecte als temes tractats durant la ponència titulada “política i normativa per a la mobilitat urbana”, en la qual intervingueren Pere Navarro, director general de la DGT; Marta Gómez, directora general de qualitat i avaluació ambiental per a la transició ecològica; i, Maria José Rallo, secretaria general de transports i mobilitat en el Ministeri de transports i mobilitat, es tractaren tres punts fonamentals.

En primer lloc, es posà de manifest la importància de la integració i connexió entre les diverses entitats i estratègies per a la mobilitat urbana així com la necessitat de profunditzar en l’elaboració d’uns plans de formació en educació vial.

En segon lloc, es resaltà l’aprovació del Reial Decret 1052/2022 de zones de baixes emissions que té per objecte l’adaptació de plans a les ciutats per a mitigar els efectes del canvi climàtic i reduir les emissions, entre altres. Per a fer efectius els objectius d’aquesta llei es requereix un enfocament global, una estratègia conjunta i uns instruments comuns, tal i com s’ha exposat anteriorment.

Finalment, s’establí com a punt d’inflexió per a la consecució dels objectius plantejats la credibilitat en les institucions i la rendició de comptes, ja que sense aquests és inviable el desenvolupament d’una democràcia madura, necessària en matèria de mobilitat.

En la taula relativa a la convivència segura, en la qual intervingueren Ana Montalbán, coordinadora tècnica de la Red de Ciutats que Caminen; Maria José Aparicio, subdirectora general de la Formació i Educació Vial; i, Luis Velez Santiago, concejal delegat general de Mobilitat i Espai Urbà de Valladolid, es plantejaren qüestions com la necessitat de crear cossos normatius i institucionals, la formació de la ciutadania, la transformació de l’espai públic com a mètode complementari al control policial, la reducció del tamany de la calçada i l’ampliació de la vorera, així com la importància de la cohesió social per a garantir una disminució del sentiment de soledat, una reducció de la cortisona com a factor desencadenant de l’estrés i un augment de l’esperança de vida.

Aquesta taula fou complementada per les intervencións d’Óscar Moral Ortega, president del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat; d’Antonio Poveda, president de la Red de Ciutats i Bicicletes, i, d’Aida Castillejo Parrilla, alcaldessa de Rivas.

Moral posà de manifest que la mobilitat a les ciutats no està habilitada a tota la ciutadania, degut a que sectors de la població com les persones amb alguna disfuncionalitat física o les persones majors poden veure’s privades de determinats serveis o accesos. A més, plantejà la necessitat de modificar la normativa vigent i establir restriccions a l’ocupació de la vorera per vehicles.

Aquestes afirmacions s’entronquen amb l’aposta plantejada per l’alcaldessa  Aida Castillejo, amb la finalitat de reduir les emissions als voltants dels entorns escolars i convertir-los en espais segurs. A través de la limitació de velocitat a 30 proposada per la DGT junt a la introducció de passos de vianants més il·luminats, l’habilitació de parades d’autobús més accessibles i el desenvolupament d’una infraestructura ciclista per desplaçar-se dins de la zona urbana poden aconseguir-se els objectius que plantejaren els ponents.

Per finalitzar l’acte, la intervenció d’Antonio Poveda va servir per remarcar la necessitat d’un consens entre tots els actors tant públics com privats, des de partits polítics fins a la propia ciutadania, per a poder reformar les ciutats i convertir-les en espais segurs i sostenibles; evitant les disparitats que perjudiquen l’assoliment d’un projecte en comú.

______________
Àngela Canet, consultora junior a EQUÀLITAT