Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic: principals conclusions

L’evolució recent de la demografia al territori espanyol està marcada, des dels últims anys, per la despoblació de les àrees rurals en gran part del territori. A més, la baixa densitat i la caiguda de la natalitat dibuixen una piràmide poblacional regressiva, el que suposa una dificultat per a garantir l’eficàcia dels serveis sanitaris i el correcte funcionament del sistema de pensions.

D’aquesta manera, assistim a una transició demogràfica que genera noves dinàmiques socials i problemàtiques a les que s’ha de fer front. L’estructura piramidal regressiva, la despoblació de les àrees rurals o les desigualtats en l’accés a les prestacions de serveis són algunes de les conseqüències d’aquesta transició, la qual s’ha conceptualitzat, des de la perspectiva d’intervenció pública i social, com a Repte Demogràfic.

En aquesta línia, el dimarts dia 16 de març de 2021 s’aprovava l’acord per al Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic 2021–2023 que comptarà amb una inversió superior als 10.000 milions d’euros i 130 polítiques actives per tal de fer front a la despoblació de les àrees rurals i garantir la cohesió social i territorial. El Pla s’emmarca en l’estratègia nacional davant el repte demogràfic i amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per establir una agenda efectiva de igualtat i cohesió territorial.

Els principals objectius del Pla de Mesures se centren, per una banda, en “garantir la igualtat de drets en qüestions com la prestació de serveis, la igualtat de gènere o la eliminació de les bretxes socials i, per altra banda, en generar oportunitats d’emprenedoria i impuls de l’activitat econòmica als territoris amb majors dificultats per competir en mercats globalitzats”.

Resulta fonamental incorporar als xicotets municipis en processos de recuperació verda, digital, inclusiva i amb perspectiva de gènere. Es tracta d’afavorir el desenvolupament de les zones rurals més afectades pel repte demogràfic, però resulta crucial que aquest desenvolupament estiga vertebrat per una perspectiva ecològica i de gènere. És a dir, que incorpore una visió estructural conscient de la transversalitat de la problemàtica de gènere i la necessitat d’un desenvolupament sostenible i feminista, capaç de corregir les desigualtats i crear oportunitats.

Així, el Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic pretén donar respostes a les dones i la joventut del medi rural. L’elevada “masculinització del territori, la falta d’oportunitats per a les dones de les àrees rurals, la càrrega femenina en matèria d’economia de les cures i la violència de gènere es configuren com a elements de intervenció prioritària”. Per altra banda, la joventut del medi rural també pateix importants carències en qüestions com l’accés als centres educatius o les possibilitats d’aconseguir un treball en condicions laborals dignes, pel que reforçar els serveis públics i reactivar l’economia d’una forma sostenible i feminista  és fonamental per afavorir la cohesió social i territorial.

Amb tot, el Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic impulsarà 130 polítiques actives articulades en 10 eixos d’acció orientades a garantir la cohesió social i territorial. Aquests 10 eixos d’acció es poden resumir en:

1. Impuls de la transició ecològica: apostar per un desenvolupament sostenible mitjançant la transició energètica, conservar la biodiversitat i aplicar la restauració d’ecosistemes.
2. Transició digital i plena connectivitat: desplegament del 5G a tot el territori i afavorir la capacitació digital de la població com a mesures bàsiques per a la igualtat i la inclusió social i laboral.
3. Desenvolupament i innovació al territori: identificar el talent local i desenvolupar processos de transformació social que impulsen la investigació i l’emprenedoria social sobre el territori.
4. Turisme sostenible: reconvertir l’activitat turística en àrees rurals i de l’interior com a motor econòmic, social i de desenvolupament sostenible del territori.
5. Igualtat de drets i oportunitats: especialment la igualtat de gènere, la inserció laboral, l’atenció a les víctimes de violència de gènere i garantir recursos assistencials.
6. Foment de l’emprenedoria: entendre les zones rurals i els xicotets municipis com a espais d’oportunitat i emprenedoria capaços de generar activitat econòmica, especialment en el que respecta a les dones i a la joventut.
7. Reforç dels serveis públics i impuls de la descentralització: garantir la adequada prestació de serveis en qualsevol territori, especialment sanitaris, educatius i les prestacions socials.
8. Benestar social i economia de les cures: aplicació de polítiques socials en àrees demogràficament desfavorides, i portar a terme un pla de modernització, innovació i digitalització dels serveis socials.
9. Promoció de la cultura: foment de l’activitat cultural en zones rurals i protecció del patrimoni històric-artístic.
10. Reformes normatives i institucionals per tal d’abordar el repte demogràfic: actuacions i reformes normatives per aplicar la perspectiva demogràfica de forma transversal en els altres àmbits de les polítiques públiques.

Com podem observar, el Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic es presenta com una iniciativa ambiciosa que pretén revertir la tendència demogràfica actual i així salvaguardar el benestar de les persones que actualment pateixen desigualtats socials i territorials com a conseqüència d’aquesta tendència. A més, la incorporació de la perspectiva de gènere i ecològica poden suposar un canvi de paradigma en l’urbanisme i en la forma en la que ens relacionem, tant entre nosaltres com amb el medi, amb vistes a la construcció d’una societat més justa i igualitària.

La incògnita que se’ns presenta recau en la capacitat i la convicció que es tindrà des de les institucions públiques per fer efectives aquestes mesures i aconseguir així un reversió substantiva de la situació que travessen les àrees rurals, especialment les dones i la població juvenil, dos grups socials que han viscut la gradual dissolució de la perspectiva d’un futur prometedor a les àrees rurals durant els últims anys.

Andreu Fracés Llin

Consultor junior en Governança Pública