Tolerància zero con la mutilació genital femenina

Avui, dia 6 de febrer, és el dia internacional de la tolerància 0 a la mutilació genital femenina.

Cada any, milions de xiquetes i dones en tot el món són víctimes d’aquest tipus de pràctica, un brutal procediment que els deixe inesborrables lesions físiques i emocionals i els impedeix desenvolupar una vida plena i sana.

Malgrat l’absència de textos religiosos que secunden aquesta pràctica, realitzada en la major part de casos en xiquetes menors de 15 anys, són nombrosos els països que es recolzen en aquest argument per practicar-la. No obstant, antigues creences i concepcions retrògrades del paper de la dona en la societat, que la redueixen a la funció reproductiva i de cura, també faciliten el manteniment a través del temps de la mutilació, amb la creença que d’aquesta forma es manté l’honor de la família i es facilita el futur matrimonial de la xiqueta. De fons, trobem sempre la necessitat de controlar la vida sexual i reproductiva de les dones, en un intent profundament masclista i regressiu de coartar la seua llibertat d’elecció.

Si bé en algunes comunitats la mutilació es realitza de forma totalment clandestina, el qual facilita la seua realització a edats molt primerenques, existeixen també països on professionals de la salut s’ofereixen a realitzar-la en els mateixos hospitals, dotant a aquest procediment d’un fals caràcter segur i sa per a la víctima.

Entre les conseqüències negatives per a la salut derivades d’aquesta pràctica, destaquen les hemorràgies, l’increment del risc de contagi de malalties de transmissió sexual, les infeccions prolongades o la infertilitat, i, en el pitjor dels casos, inclús la mort. De la mateixa forma, les complicacions durant el part es multipliquen, al causar nombrosos riscos tant per a la mare com per al bebé, que poden no eixir amb vida del procés.

També la salut mental es veu greument afectada per aquest procediment, ja que, segons un article elaborat per UNICEF en 2020, els efectes psicològics poden anar des de la pèrdua de confiança en les persones encarregades de la cura de la xiqueta, fins al desenvolupament de trastorns d’ansietat i depressió durant la vida adulta.

Si bé han hagut importants avanços en l’erradicació d’aquesta pràctica, encara podem trobar proves de la mateixa en més de trenta països, en alguns dels quals, com ara Somàlia o Guinea, el percentatge de víctimes respecte a la població total femenina ascendeix fins al 90%.

No obstant, cada volta són més les veus que s’alcen en la lluita per la total erradicació de la mutilació genital, com mostren les investigacions dutes a terme en les zones on encara la seua realització és comú. Així, aquest mateix informe d’UNICEF mostra com 7 de cada 10 xiquetes i dones d’aquests països pensen que es tracta d’una pràctica que hauria d’erradicar-se, una xifra que durant els últims 20 anys s’ha vist duplicada.

Des d’EQUÀLITAT, mostrem el nostre total rebuig tant a aquesta com a qualsevol altra pràctica misògina que pose en perill la integritat i el benestar de les dones, i col·laborem dia a dia amb múltiples associacions, tant públiques com privades, que actuen per la total erradicació d’aquestes, amb l’esperança i la certesa que una lluita activa per part de tota la població és clau per canviar les injustícies que es viuen diàriament al món.

FONT:

UNICEF. (4 / Març / 2020). ¿Qué es la mutilación genital femenina? Respuestas a siete preguntas.

Comunicació EQUÀLITAT